Us estava explicant de la casa i el menjar, recordeu?
A les 7.30 l`esmorzar i a les 19.30 el sopar. A l`hora de sopar tots els voluntaris estan molt, molt afamats. Ni que donessin marisc!!!! Es posen un plats a tope de menjar! Tothom se serveix el que vol i t`asseus als sofas, a les cadires o simplement al terra i menges. En total som unes 30-35 persones. La gran majoria son de UK i Irlanda. Tambe abunden americans, despres canadencs, australians i New Zeland. Aquells que l`angles no es la primera llengua nomes som 4 persones (una noruega, dos suisses i jo). En general, els voluntaris son bastant desordenats. Suposo que aixo es per la edat?!?!?! No intenten que el terra estigui net (i aixo que ells caminen descalcos per dins de la casa). Obren una ampolla d`aigua i el plastic del tap el tiren a terra. Els anglesos son els mes marranos. Tambe em sorpren la quantitat de cervesa que beuen (i aixo que son botelles de mig litre). I despres deixen la botella per qualsevol lloc.... en fi... Per sort, com us vaig
dir, l`australiana que esta a la meva habitacio es molt neta i ordenada i aixo quan el lavabo esta continuament `enxarcat` s`agraeix. Sempre procura no mullar l`habitacio i tambe utilitza unes xancles per moure`s per la casa. Te la roba endrecada i la maleta ben guardada. Es diu Michelle, es d`Adelaida (on els taurons!), te 32 anys i es infermera. Tot i que he parlat malament dels voluntaris en quan a la netja i ordre es refereix... he de dir que personalment son tots molt bona gent. Penseu que qui fa aixo ha de tenir un cor molt gran. Tots parlen angles rapidissimament i quan hi ha molta gent em costa seguir totes les coses, pero es preocupen que m`integri. No son polits pero son bona gent!
(mama: segur que tu aqui et posaries super nerviosa i no aguantaries perque si a mi de vegades em passa...).
El menjar es que pitjor porto. Estic adaptant nous ingredients al meu menu. Complemento l`esmorzar amb suc de mango (aqui nomes hi ha suc de mango, lichi o tropical). Es com el pressec i tambe es un producte car, nomes per a privilegiats. Pero esta molt bo! Tambe m`he comprat la versio turca de les galetes Principe (igual de bones que les espanyoles). Aixi que faig un menu poc recomanable pero suficientment caloric. El problema del menjar i jo es que el pollo o la carn que hem donen de sopar es picant, o al menys per a mi. Ja sabeu que el picant i jo no ens complementem... aixi que de vegades sopo nomes verdures o arros o fideus i fruita. I us asseguro que amb les caminades que faig al llarg del dia tinc gana! Pero aixo ja sera un altra historia d`un altre dia...
Breu resum de la situacio:
-Aquest mati tenia llum a l`habitacio (espero que duri...)
-Ahir al vespre es va espatllar la dutxa i el vater d`una habitacio del pis d`abaix i llogicament el meu lavabo ja no es nomes per a 2.
-En una setmana nomes m`han picat 3 mosquits (que jo hagi notat)
-El temps segueix com sempre. Ideal per a mi. Es dificil veure el sol. Sempre esta parcialment tapat. I si fa sol, l`aire es fresquet.
Finalment contestant la pregunta de la Miriam sobre la pobresa... doncs n`hi ha pero en general recordo haver vist mes miseria a Senegal. Poder va ser perque era el primer cop a Africa...
Dema faig una excursio a unes catarates amb la resta de voluntaris que s`han apuntat. Aixi que no estare connectada. Pero tornare amb vosaltres amb un nou capitol de les meves histories. Penso molt amb tots i us envio un peto ben fort.
Inés
A les 7.30 l`esmorzar i a les 19.30 el sopar. A l`hora de sopar tots els voluntaris estan molt, molt afamats. Ni que donessin marisc!!!! Es posen un plats a tope de menjar! Tothom se serveix el que vol i t`asseus als sofas, a les cadires o simplement al terra i menges. En total som unes 30-35 persones. La gran majoria son de UK i Irlanda. Tambe abunden americans, despres canadencs, australians i New Zeland. Aquells que l`angles no es la primera llengua nomes som 4 persones (una noruega, dos suisses i jo). En general, els voluntaris son bastant desordenats. Suposo que aixo es per la edat?!?!?! No intenten que el terra estigui net (i aixo que ells caminen descalcos per dins de la casa). Obren una ampolla d`aigua i el plastic del tap el tiren a terra. Els anglesos son els mes marranos. Tambe em sorpren la quantitat de cervesa que beuen (i aixo que son botelles de mig litre). I despres deixen la botella per qualsevol lloc.... en fi... Per sort, com us vaig
dir, l`australiana que esta a la meva habitacio es molt neta i ordenada i aixo quan el lavabo esta continuament `enxarcat` s`agraeix. Sempre procura no mullar l`habitacio i tambe utilitza unes xancles per moure`s per la casa. Te la roba endrecada i la maleta ben guardada. Es diu Michelle, es d`Adelaida (on els taurons!), te 32 anys i es infermera. Tot i que he parlat malament dels voluntaris en quan a la netja i ordre es refereix... he de dir que personalment son tots molt bona gent. Penseu que qui fa aixo ha de tenir un cor molt gran. Tots parlen angles rapidissimament i quan hi ha molta gent em costa seguir totes les coses, pero es preocupen que m`integri. No son polits pero son bona gent!
(mama: segur que tu aqui et posaries super nerviosa i no aguantaries perque si a mi de vegades em passa...).
El menjar es que pitjor porto. Estic adaptant nous ingredients al meu menu. Complemento l`esmorzar amb suc de mango (aqui nomes hi ha suc de mango, lichi o tropical). Es com el pressec i tambe es un producte car, nomes per a privilegiats. Pero esta molt bo! Tambe m`he comprat la versio turca de les galetes Principe (igual de bones que les espanyoles). Aixi que faig un menu poc recomanable pero suficientment caloric. El problema del menjar i jo es que el pollo o la carn que hem donen de sopar es picant, o al menys per a mi. Ja sabeu que el picant i jo no ens complementem... aixi que de vegades sopo nomes verdures o arros o fideus i fruita. I us asseguro que amb les caminades que faig al llarg del dia tinc gana! Pero aixo ja sera un altra historia d`un altre dia...
Breu resum de la situacio:
-Aquest mati tenia llum a l`habitacio (espero que duri...)
-Ahir al vespre es va espatllar la dutxa i el vater d`una habitacio del pis d`abaix i llogicament el meu lavabo ja no es nomes per a 2.
-En una setmana nomes m`han picat 3 mosquits (que jo hagi notat)
-El temps segueix com sempre. Ideal per a mi. Es dificil veure el sol. Sempre esta parcialment tapat. I si fa sol, l`aire es fresquet.
Finalment contestant la pregunta de la Miriam sobre la pobresa... doncs n`hi ha pero en general recordo haver vist mes miseria a Senegal. Poder va ser perque era el primer cop a Africa...
Dema faig una excursio a unes catarates amb la resta de voluntaris que s`han apuntat. Aixi que no estare connectada. Pero tornare amb vosaltres amb un nou capitol de les meves histories. Penso molt amb tots i us envio un peto ben fort.
Inés
No hay comentarios:
Publicar un comentario