Després de 48 hores de viatge vaig arribar. He de dir que ja he vist les piramides d`Egipte. Quina gracia... jo que era la reacia de la familia a anar a Egipte i resulta que he sigut la primera en veure les piramides. Son enormes, enormes... la ciutat de El Cairo es un caos, molt bruta i els preus tirats... vaig passar 24 hores a El Cairo, aixi que vaig tenir temps de visitar tambe el museu egipci. Es molt gran pero ho tenen tot posat a munts... no hi ha un ordre com al British Museum de Londres. La calor en aquesta ciutat era insoportable. Recordare no tornar a El Cairo durant l`estiu, no es pot aguantar. De seguida ets sents cansat i sense ganes de caminar ni fer res.
El vol de BCN a El Cairo ha sigut la pitjor experiencia que he passat a la meva vida. A banda que vam sortir amb 10 hores de retard, vam tenir uns 15 minuts de turbulencies pero no us podeu imaginar els vots que feia l`avio. Era un baixar i pujar de forma continuada. Semblava que l`avio estava totalment incontrolat. La gent cridava i plorava. Tothom es posava en posicio fetal sentat al seient. El pilot no avisava de res, imagino que prouta feina tenia a controlar la situacio. Nomes se sentien crits de `vamos a morir`, vaig passar un mal rato terrible i de fet, tant es aixi que al meu costat tenir un senyor que no coneixia de res, viatjava amb la seva dona i els seus fills adolescents, la seva dona estava recolzada al seu pit. I jo, vaig patir tant, que quan ja no aguntava mes, li vaig preguntar si li molestava si jo li agafava del brac (no tinc c centrecada al teclat). Doncs dit i fet... imagino que el devia apretar perque la meva por era com mai n`he tingut. La gent comencava a vomitar. Pel meu cap vaig pensar molt en tots vosaltres i amb el Lluis i vaig pensar que era molt trist morir sola en una situacio aixi. No vaig plorar pero vaig estar a punt. Algunes persones histeriques s`aixecaven del seient per anar a donar un peto a les persones que no devien estar assegudes amb elles. Per sort, l`home del costat estava molt sencer i intentava calmar la seva familia i a mi mateixa. Ens deia que respiressim pel nas i treguessim l`aire per la boca... jo asseguda al costat de la finestra, nomes veia nuvols. Finalment, despres de 15 minuts pensant que anava a morir, tot va acabar. Pero despres d`aquesta experiencia no vull tornar a volar sola.
Quan vaig arribar m`estaven esperant. l`avio va volar just al costat del Kilimanjaro, a la mateixa alcada. El cim de la muntanya esta completament nevat. Era una avio petit, dels que funciona amb elices i per tant no poden volar a mes de 6000 m, l`alcada del Kilimanjaro. La vista es fantastica. Imagino que en trajecte de Nairobi a Mombasa el Lluis tindra l`oportunitat de veure tambe la muntanya des d`aquest perspectiva.
La ciutat de Moshi es molt simple. Te dos carrers asfaltats i la resta son pistes. Quan vas amb cotxe estas conitnuament donant vots i si vas a peu, les sabates i els peus acaben de color vermellos. Pero tot es molt, molt, molt verd. De moment, pels dos dies que porto, els temps ha sigut el mateix. Pel mati, fins a les 12 hores, esta tapat i plou una mica, pero no continuat, el que anomenen `shower rain`, fa fresca i es necessari portar jersei, despres tot millora i surt el sol. Aleshores el millor es anar amb maniga curta. La temperatura ha de ser d`uns 25 graus, pero el sol escalfa. A les 19.30 ja es completament fosc i torna a refrescar pero simplement refrescar.
Us parlare de la casa on estic vivint. Us la descriure amb detall i no us espanteu; el mes important es que jo estic be i que cal adaptar-se a les situacions per tal de sobreviure.
A primer cop d`ull, la casa esta en un estat lamentable i ruinos. Amb diners i una bona inversio en millorar-la la deixarien fenomenal perque la casa en si es molt bonica i la situacio fantastica.
Estic a 30 minuts caminant de la ciutat de Moshi, enmig del camp. Tot esta verdissim. Recordeu la peli de la `Reina d`Africa? Doncs aixo es alguna cosa semblant. Basicament la gent viu del camp i del turisme. Es cultiva panis, cafe i cacauets. El turisme prove dels excursionistes que pugen al `Kili` (abreviacio que fan servir per referir-se al Kilimanjaro).
La casa te 2 plantes. A la planta inferior hi ha una gran sala comuna (unes dues vegades el menjador de la casa dels papas a Lleida), una cuina, tres habitacions i tres lavabos. A la planta superior hi ha tres habitacions, tres lavabos i una gran terrassa, igual de gran com la sala comuna de la planta inferior.
La meva habitacio es a la planta inferior, hi ha tres lliteres i tres armaris. Les lliteres incorporen tant a baix com a d`alt un sistema per penjar la mosquitera. Jo dormo a la llitera de baix. El pitjor de la llitera es que son de fusta i la base son fustes transversals. El matalas es una espuma, no gaire gruixuda. Aixi que ja us podeu imaginar qur no es el millor sistema per fer reposar l`esquena. No tinc coixi. De moment utilitzo el forro polar i el jersei i me`ls poso embolicats com una pilota. Efectivament, es el mes semblant a un camastre.
Jo he sigut afortunada i la meva habitacio te un lavabo de tipus `occidental`, es a dir, amb vater i una banyera amb dutxa. N`hi ha que tenen un simple forat a terra. El problema del lavabo, pero, es doble. D`una banda, el peu del vater no es estable. Quan t`asseus es mou cap a un costat (nomes demano que m`aguanti durant un mes). D`altra banda, tenim fuites d`aigua, que fan que el terra estigui permanentment `enxarcat`. El primer dia tenia aigua calenta i llum a l`habitacio, el segon aigua freda i no tenia llum i ahir aigua templada i continuava sense llum. Vaig avisar del tema de la llum i em van contestar que `Hakuna matata` (que en suahili vol dir que `No em preocupi, que no passa res`). Doncs continuo sense llum! Funciono amb una llanterna que em vaig emportar de BCN pero tenint en compte que a les 19 hores ja es completament fosc... El curios de l`habitacio i encara no entenc es que com no tenint llum, l`endoll em funciona (em puc eixugar el
cabell) i tambe funciona un ventilador que penja del sostre (com els de Torre, pero super, super rudimentari).
El millor de la meva habitacio es que ara mateix nomes som 2 noies. Una australiana i jo. Quan jo vaig arribar marxaven 3 americanes (bastant gordes) i que ocupaven molt espai. Perfecte!!!! Confio que trigui uns quants dies mes fins que vingui mes gent i invaeixi l`habitacio que tant m`ha costat netejar i endrecar i es que per aqui la gent no es gens endrecada, pero aixo ja sera un nou capitol.
El vol de BCN a El Cairo ha sigut la pitjor experiencia que he passat a la meva vida. A banda que vam sortir amb 10 hores de retard, vam tenir uns 15 minuts de turbulencies pero no us podeu imaginar els vots que feia l`avio. Era un baixar i pujar de forma continuada. Semblava que l`avio estava totalment incontrolat. La gent cridava i plorava. Tothom es posava en posicio fetal sentat al seient. El pilot no avisava de res, imagino que prouta feina tenia a controlar la situacio. Nomes se sentien crits de `vamos a morir`, vaig passar un mal rato terrible i de fet, tant es aixi que al meu costat tenir un senyor que no coneixia de res, viatjava amb la seva dona i els seus fills adolescents, la seva dona estava recolzada al seu pit. I jo, vaig patir tant, que quan ja no aguntava mes, li vaig preguntar si li molestava si jo li agafava del brac (no tinc c centrecada al teclat). Doncs dit i fet... imagino que el devia apretar perque la meva por era com mai n`he tingut. La gent comencava a vomitar. Pel meu cap vaig pensar molt en tots vosaltres i amb el Lluis i vaig pensar que era molt trist morir sola en una situacio aixi. No vaig plorar pero vaig estar a punt. Algunes persones histeriques s`aixecaven del seient per anar a donar un peto a les persones que no devien estar assegudes amb elles. Per sort, l`home del costat estava molt sencer i intentava calmar la seva familia i a mi mateixa. Ens deia que respiressim pel nas i treguessim l`aire per la boca... jo asseguda al costat de la finestra, nomes veia nuvols. Finalment, despres de 15 minuts pensant que anava a morir, tot va acabar. Pero despres d`aquesta experiencia no vull tornar a volar sola.
Quan vaig arribar m`estaven esperant. l`avio va volar just al costat del Kilimanjaro, a la mateixa alcada. El cim de la muntanya esta completament nevat. Era una avio petit, dels que funciona amb elices i per tant no poden volar a mes de 6000 m, l`alcada del Kilimanjaro. La vista es fantastica. Imagino que en trajecte de Nairobi a Mombasa el Lluis tindra l`oportunitat de veure tambe la muntanya des d`aquest perspectiva.
La ciutat de Moshi es molt simple. Te dos carrers asfaltats i la resta son pistes. Quan vas amb cotxe estas conitnuament donant vots i si vas a peu, les sabates i els peus acaben de color vermellos. Pero tot es molt, molt, molt verd. De moment, pels dos dies que porto, els temps ha sigut el mateix. Pel mati, fins a les 12 hores, esta tapat i plou una mica, pero no continuat, el que anomenen `shower rain`, fa fresca i es necessari portar jersei, despres tot millora i surt el sol. Aleshores el millor es anar amb maniga curta. La temperatura ha de ser d`uns 25 graus, pero el sol escalfa. A les 19.30 ja es completament fosc i torna a refrescar pero simplement refrescar.
Us parlare de la casa on estic vivint. Us la descriure amb detall i no us espanteu; el mes important es que jo estic be i que cal adaptar-se a les situacions per tal de sobreviure.
A primer cop d`ull, la casa esta en un estat lamentable i ruinos. Amb diners i una bona inversio en millorar-la la deixarien fenomenal perque la casa en si es molt bonica i la situacio fantastica.
Estic a 30 minuts caminant de la ciutat de Moshi, enmig del camp. Tot esta verdissim. Recordeu la peli de la `Reina d`Africa? Doncs aixo es alguna cosa semblant. Basicament la gent viu del camp i del turisme. Es cultiva panis, cafe i cacauets. El turisme prove dels excursionistes que pugen al `Kili` (abreviacio que fan servir per referir-se al Kilimanjaro).
La casa te 2 plantes. A la planta inferior hi ha una gran sala comuna (unes dues vegades el menjador de la casa dels papas a Lleida), una cuina, tres habitacions i tres lavabos. A la planta superior hi ha tres habitacions, tres lavabos i una gran terrassa, igual de gran com la sala comuna de la planta inferior.
La meva habitacio es a la planta inferior, hi ha tres lliteres i tres armaris. Les lliteres incorporen tant a baix com a d`alt un sistema per penjar la mosquitera. Jo dormo a la llitera de baix. El pitjor de la llitera es que son de fusta i la base son fustes transversals. El matalas es una espuma, no gaire gruixuda. Aixi que ja us podeu imaginar qur no es el millor sistema per fer reposar l`esquena. No tinc coixi. De moment utilitzo el forro polar i el jersei i me`ls poso embolicats com una pilota. Efectivament, es el mes semblant a un camastre.
Jo he sigut afortunada i la meva habitacio te un lavabo de tipus `occidental`, es a dir, amb vater i una banyera amb dutxa. N`hi ha que tenen un simple forat a terra. El problema del lavabo, pero, es doble. D`una banda, el peu del vater no es estable. Quan t`asseus es mou cap a un costat (nomes demano que m`aguanti durant un mes). D`altra banda, tenim fuites d`aigua, que fan que el terra estigui permanentment `enxarcat`. El primer dia tenia aigua calenta i llum a l`habitacio, el segon aigua freda i no tenia llum i ahir aigua templada i continuava sense llum. Vaig avisar del tema de la llum i em van contestar que `Hakuna matata` (que en suahili vol dir que `No em preocupi, que no passa res`). Doncs continuo sense llum! Funciono amb una llanterna que em vaig emportar de BCN pero tenint en compte que a les 19 hores ja es completament fosc... El curios de l`habitacio i encara no entenc es que com no tenint llum, l`endoll em funciona (em puc eixugar el
cabell) i tambe funciona un ventilador que penja del sostre (com els de Torre, pero super, super rudimentari).
El millor de la meva habitacio es que ara mateix nomes som 2 noies. Una australiana i jo. Quan jo vaig arribar marxaven 3 americanes (bastant gordes) i que ocupaven molt espai. Perfecte!!!! Confio que trigui uns quants dies mes fins que vingui mes gent i invaeixi l`habitacio que tant m`ha costat netejar i endrecar i es que per aqui la gent no es gens endrecada, pero aixo ja sera un nou capitol.
Inés
No hay comentarios:
Publicar un comentario